Logo Turisme del Berguedà

Itineraris i xarxa de camins

La Volta al Catllaràs PR-C 52 / GR - 4

El Catllaràs és potser una de les serres menys conegudes del Berguedà i també una de les més interessants. Aquest ruta us endinsarà cap a la vessant nord d’aquesta serra, amb un itinerari que combina passat religiós, ús agrícola i ramader i explotació minera en un marc de gran bellesa paisatgística.

Descripció

L’itinerari s’inicia davant de l’ajuntament de la Pobla de Lillet i s’encamina cap al barri de les Coromines, un grup de cases que es troba en creuar el riu, format per un carrer vertebral del qual surten transversalment tots els altres carrers. Va ser un barri obrer creat a mitjan del segle XVIII pels treballadors de la incipient indústria tèxtil. Destaca per ser una de les primeres mostres de planificació urbanística de Catalunya.

Un cop davant la capella de Sant Antoni cal que continueu per l’antic camí ral de la Pobla a Ripoll amb l’últim tram eixamplat en pista forestal, us portarà fins al monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres notícies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI al XVIII. Fou cremat el 1936 durant la Guerra Civil, i els anys 1991-93 s’hi va fer una important obra de restauració que ara es pot visitar. Una mica més amunt, trobareu la petita església romànica de Sant Miquel (s. XI). - Per visitar l’interior d’ambdós edificis, cal demanar les claus a l’Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet, a l’estació del Tren del Ciment -.

El camí senyalitzat puja cap a l’església de Sant Miquel i cap al turó on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle IX i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender us hi permetrà pujar. La vista des d’aquí és magnífica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als vostres peus.

A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pi roig. Anireu alternant pistes de desembosc i trams de corriol fins al xalet del Catllaràs. Pel camí també trobareu diverses bifurcacions amb altres camins marcats com a xarxa de camins del Berguedà a la dreta que us retornarien a la Pobla, així com un a l’esquerra en una zona una mica més oberta anomenada Terra Negra, que us portaria al refugi d’Ardericó. Ben aviat enllaçareu amb una pista més ample i en bon estat. Si la seguíssiu a la dreta també podríeu retornar a la Pobla de Lillet pel primer grau, però la proposta és que només la creueu i us enfileu pel corriol que la retalla portant-vos directament davant l’esmentat Xalet del Catllaràs. L’edifici és de 1902, i va ser dissenyat originàriament pel reconegut arquitecte Antoni Gaudí. La seva funció era allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro, de l’enginyer Eusebi Guell. L’any 2016 es recuperen les escales del disseny original, que per desgràcia varen desaparèixer com altres detalls típics de l’arquitectura gaudiniana, en les remodelacions anteriors realitzades. La idea és per diferents fases, anar recuperant la seva fisonomia inicial. Si us voleu refrescar, al costat hi ha una font.

Tot seguit l’itinerari continua cap a l’oest amb fort pendent fins al collet Fred. Teniu la possibilitat però de pujar per la pista que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau, i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi doncs cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet i a la primera cruïlla seguir amunt per la dreta; a la segona cruïlla, a l’esquerra cap a la Font d’Ardericó; uns cent metres després ja veureu la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al coll, cal que retorneu a la pista principal i continueu cap amunt.

Un cop al coll Fred ja sigui pel camí o per la pista és molt recomanable pujar fins el mirador de la Roca de la Lluna, construït per ICONA i que ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, així com el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Després continueu per la pista endavant pel camí senyalitzat i arribareu a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de màquines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on hi havia l’estació del carrilet.

Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota. El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar a pilota. Anteriorment se l’anomenava prat de les Damases. Situat a mig camí de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la senzilla bellesa de la natura; envoltat per bosc i roques calcàries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Més endavant retornareu a la pista al prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta d’aquesta serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de vaques, vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests prats. Acosteu-vos a la font a peu de pista, i sense seguir-la, endinseu-vos pel camí a l’esquerra, pel mig del bosc. Passareu per una altra font, l’Assedegosa.

Ben aviat arribareu a un pla amb un gran roc plantat enmig: és el roc del Catllaràs, una de les clares divisions entre el vessant nord i la sud. Cap a l’est veureu els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de l’Orri. Per pista forestal –amb alguna drecera- arribareu al Collet Llobató, cruïlla de camins i senders. A partir d’aquí les marques que haureu de seguir són les blanques i vermelles del GR 4 que aniran descendint. El camí desembocarà en una pista amb un gran pla a la dreta: és el camp de l’Ermità, antigament camps de conreu on encara es veuen les feixes de terra. Poc després trobareu la bifurcació amb el PR de l’Olla de Sant Julià, vosaltres cal que continueu seguint el GR fins que després d’una bona estona de caminar, arribareu a la font de Falgars amb taules i bancs ben condicionats. Aquí enllaçareu amb una variant del GR que ve de Sant Julià de Cerdanyola (GR 4.2). Cal que seguiu la carretera asfaltada d’accés al santuari de Falgars, que teniu davant. Està documentat des del s. X, tot i que l’edifici actual és del s. XVII amb algunes restes romàniques. A part de l’església hi ha un hostal rural i instal·lacions per fer barbacoes. Sol estar bastant concorregut, sobretot a l’estiu, els caps de setmana de bon temps i en època de bolets. Com molts santuaris marians té la cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. El PR-C 11 us proposa passar-hi per arribar a la Pobla, però la proposta d’aquest itinerari és fer-ho pel camí dels Graus, seguint el GR 4.  Així doncs des del santuari cal recular uns metres per reprendre el camí que marxa cap a l’est. De seguida trobareu l’accés a un altre Mirador, a l’esquerra des d’on s’observen bones vistes sobre la vall. Un cop reprengueu la marxa en aquest tram passareu per tres graus o passos que permeten salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camí salva aquests obstacles. Mostra també la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim grau que trobareu (el primer grau segons la toponímia de la zona).

Ja passada la carena i arribant a la Pobla, passareu per una zona més amable, entre camps i bosc al costat de la casa del Tinar.  Abans de la casa del Tinar teniu la opció, si encara teniu temps i voleu un lloc tranquil, de desviar-vos lleugerament a la dreta seguint uns punts grocs per endinsar-vos al bosc de Ventaiola i  la font del Roure, un bonic indret amb una font i bancs de pedra. Si baixeu pel camí de la carena, arribareu a una carretera formigonada que us portarà novament a l’última recta del GR, just després de passar pel costat de l'heliport.

 Finalment de la pista en surt un corriol a la dreta que us portarà a les cases de darrera l’ajuntament, i de seguida sereu al lloc on heu iniciat aquesta llarga ruta.

  • Fitxa tècnica

  • Número de ruta: 7

  • Població: La Pobla de Lillet

  • Tipus: Mitjà

  • Zona: Serra del Catllaràs

  • Punt d'inici: Plaça de l’Ajuntament de La Pobla de Lillet

  • Punt de final: Pl. Ajuntament de La Pobla de Lillet.

  • Distància (km): 17 Km.

  • Temps aproximat: 6 h.

  • Altitud màxima: 1670 m

  • Desnivell acumulat: 1000 m.

  • Senyalització: Marques blanques i grogues (PR-C 52) fins al Collet Llobató; marques blanques i vermelles fins a la Pobla de Lillet (GR 4).

  • Per organitzar-te

  • Cartografia: 46-Parc Natural del Cadí-Moixeró E. 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Catllaràs - Picancel 1:25.000. Ed. Alpina

  • Recomanacions: En temporada hivernal en els punts més alts i obacs de la ruta hi podeu trobar neu o gel. Tingueu-ho en compte i en tot cas, porteu l’equipament adequat.

  • Més informació

  • Bibliografia: Inventari de Patrimoni: patrimonicultural.diba.cat Relleu fotogràfic de les Mines del Berguedà de J. Oriola i R. Solé. Ed. Casòliva

Documents i enllaços

També et pot interessar

Fes-te amic del Berguedà!

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

 

Horari d'atenció virtual:

de dilluns a divendres de 9 a 14h.

Tel. 93 824 77 00 / 654 125 696

E-mail: turisme@elbergueda.cat

RECONEIXEMENTS

  • logo-biosphere.png
  • Green-Destinations-Logo-FINAL-full-1-blanc.png

 

  • logo-agencia.png
  • logo-terra-futurs.png
  • logo-diba.png
  • logo-pirineus.png
  • nattur-blanc3.png
  • interreg-blanc.png

Segueix-nos

  • peu-twitter.png
  • peu-facebook.png
  • peu-youtube.png
  • peu-instagram.png