Logo Turisme del Berguedà

Itineraris i xarxa de camins

De la Nou al Sobrepuny

La imponent i inconfusible silueta del Sobrepuny, en forma de quilla invertida, domina la part occidental de la serra del Catllaràs i es distingeix fàcilment ja des de l’autovia C-16 a l’alçada de Gironella. Amb una altitud de 1.656 metres, és un dels cims més alts del Catllaràs però també un dels més accessibles. Aquest itinerari incorpora dues de les rutes que arriben a la muntanya des del simpàtic poble de la Nou.

Descripció

La ruta s’inicia davant el centre cívic de la Nou i cal continuar uns metres per la carretera direcció Malanyeu. En deixar les últimes cases del nucli, cal prendre el corriol marcat com a GR 241 en direcció est que baixa -a trams empedrat- fins a cal Patzi. Poc abans d’arribar-hi, el camí creua el torrent per un petit pontet davant d’un bonic salt d’aigua i, al costat, la font, amb arbres que l’ombregen i bancs que conviden a reposar –el descans el podeu deixar per la tornada, ja que el camí retorna per aquest mateix indret-. El camí passa per darrere la casa i emprèn una pujada per corriol que transcorre en una zona boscosa, fent ziga-zagues.

De seguida començareu a tenir interessants perspectives del poble i del santuari de Lourdes a sota.  Passat un curt rampant, cal deixar el camí marcat com a GR per agafar un antic camí a mà dreta que puja fins al costat de les runes del mas de Caselles. Un cop a les envistes de la casa, en els prats del seu voltant, cal anar a trobar el corriol que s'endinsa pel bosc fins a arribar a una pista prou ample que cal seguir amunt, cap a l’esquerra. En un revolt molt marcat de la pista, cal deixar-la per seguir el corriol a mà dreta  que transcorre lleugerament per sobre del torrent. S’intueixen camins que surten a esquerra i dreta, buscant places on es feia el carbó vegetal. El camí creua el torrent: el camí sinuós era per les persones i els animals, per fer el pas més lleuger; el camí recte era pels troncs, arrossegats cap avall per les mules, que necessitaven un camí net per no quedar encallats a les corbes.

            Finalment el sortireu de les ombres per trobar la llum a la carena. Abans d’arribar al llom, hi ha una fila de pedres amb forma vagament circular: és el què queda de la barraca del carboner. Des de la carena, un camí marxa per l’esquerra cap als seus dominis però ràpidament queda intransitable per desús. El vostre camí continua per la dreta i torna a reprendre la pujada, fet que permet gaudir de les vistes cap als boscos que formen la falda del Sobrepuny així com les serres d’Ensija, Pedraforca i Moixeró cap a l’oest i el nord enllà. Tornareu a veure la sinuositat dels camins trencada per les dreceres per on s’arrossegaven els troncs. També es pot percebre una altra senyal inconfusible del pas dels troncs: el frec d’alguns arbres que voregen el camí ha desgastat l’escorça deixant veure la fusta de sota com una antiga cicatriu.

            Els pins i alzines deixen pas als faigs. El bosc es torna més ombrívol i frondós. Després d’un últim esforç arribareu en un petit pla amb un faig monumental i, a uns 5 m, la font del Faig. És un lloc entranyable però, abans de fer una aturada, us recomanem seguir una mica més amunt pel camí que fa un revolt per darrera del faig. Després d’una curta pujada, arribareu en un segon pla, més esclarissat. Davant, es veu un forat a la roca: és la Bauma del Teixidor. Es va enfonsar al fer la pista però abans era habitada -segons diuen a la Nou- per un home solitari que es dedicava a fer treballs esporàdics al bosc o a les cases, tallava culleres i altres eines de boix però, sobretot, teixia amb cànem: d’aquí el nom.

            Ja seguint les marques del PR-C 199 encareu la pujada pel ròssec enmig de la fageda. Un cop s’arriba a la carena al collet, marxa un camí a la dreta que us recomanem seguir. És un curt i estret camí que porta fins al Sobrepuny de baix, un balcó natural amb vistes espectaculars cap al sud, oest i nord. Un cop retornats en aquest punt, la ruta segueix per l’esquerra, resseguint la carena de Sobrepuny fins arribar al cim superior. Les vistes compensen el fort pendent. En l’ampli cim, hi ha un punt geodèsic, un pessebre i un quadern per deixar les vostres impressions.

            La baixada comença per l’altre costat, seguint les marques grogues i blanques, primer en fort pendent fins al collet del Faig – on abandonareu un tram el PR i seguireu les grogues de la xarxa de camins del Berguedà - i després amb una suau pendent per un agradable camí carener. Una tala recent ha esclarissat el bosc i ha deixat al descobert una paret rocosa que voreja el camí i li confereix un interès afegit. Si mireu en la mateixa collada, al costat del vailet, veureu tres pedres –una al costat de l’altra, pintades de vermell-. Són pedres de terme, utilitzades tradicionalment per marcar llistes entre propietats. El camí continua baixant fins al coll de la Plana. En aquest on coincideixen diversos camins, torneu a veure antics camps de conreu. Si continuéssiu cap al nord  podríeu recórrer cap al Serrat de Fulleracs; seguint a la dreta passaríeu per la casa de Rossinyol, i cap a Sant Romà de la Clusa; la proposta de la ruta és continuar per la pista cap a l’esquerra enllaçant de nou amb el PR-C 199 i també amb el GR 241 que seguireu tot el retorn fins a la Nou.

 Seguireu aquesta pista només uns 200 metres. Abans d’arribar a la casa d’Espades que veureu enfront, cal que us desvieu per la pista de l’esquerra que s’endinsa novament en el bosc per buscar el camí de les Agudes. Ben aviat deixareu el PR que va a buscar el camí per on heu pujat, i continueu a la dreta. La ruta creua el pla i comença el descens al costat d’un torrent. Més endavant gira a l’esquerra en un camí ample i recte. En alguns punts, l’arrossegament de troncs ha excavat una profunda rasa. A la dreta, començareu a veure uns penyals, cadascun amb una forma més estranya que l’anterior, són les Agudes. Esteu en un dels trams amb més encant de la ruta. Finalment, veureu una roca en forma de dit inclinat i, en el pla, les runes de la casa de les Agudes amb els seus camps. És un indret màgic i val la pena asseure’s al peu de la roca i absorbir la seva bellesa i tranquil·litat durant uns minuts.

Per continuar la ruta, cal reprendre el descens. Al cap de poca estona, veureu unes edificacions a l’esquerra i, a sota, dues obertures: és la mina de les Agudes. En el camí de sota, la terra canvia de color: ara adquireix uns tons grisosos per les restes de carbó. Poc després, cal agafar un camí a la dreta que porta a una pista que creuareu dues vegades per dreceres. Finalment seguint la pista cap a la dreta, passareu pels troncs balmats d’una antiga font. De seguida la deixareu per girar a l’esquerra. Una curta baixada i arribareu en un torrent on hi ha una àmplia esplanada. El camí continua per l’esquerra però si entreu a la dreta de l’esplanada, veureu un forat a la paret de la roca tapiada amb pedres: és la mina d’Insula, una de les més productives de la Nou. Prop d’aquí, sortia un telefèric que creuava davant del Santuari de Lourdes per acabar finalment en l’antic ferrocarril del Carrilet, a sota de Cercs, ara cobert pel pantà.

            Seguint el camí, veureu novament el canvi de color pel carbó. El camí baixa per una zona rocosa anomenada el Grau, creua el torrent i després passa per un curiós passadís tallat a la roca. Poc després, ja us trobareu en la bifurcació de camins per on heu pujat. Seguiu doncs el camí cap a la dreta fins a Cal Patzi, ara de baixada. Després de gaudir del merescut descans a la font de cal Patzi, la proposta és en comptes de seguir el camí costerut per on heu baixat, és seguir la pista per cal Lledoner, suavitzant així una mica l’entrada al poble, per l’església de Sant Martí.

 

  • Fitxa tècnica

  • Número de ruta: 24

  • Població: La Nou

  • Tipus: Mitjà

  • Zona: Catllaràs-Picancel

  • Punt d'inici: Centre Cívic de La Nou

  • Punt de final: Centre Cívic de la Nou

  • Distància (km): 9,5 Km.

  • Temps aproximat: 4,5 hores

  • Altitud màxima: 1656 m.

  • Desnivell acumulat: 900 m.

  • Senyalització: Marques blanques i vermelles (GR 241) i blanques i grogues (PR-C 199) fins passat cal Patzi; marques grogues (Xarxa de Camins del Berguedà) fins passada la font del Faig; marques blanques i grogues (PR-C 199) fins al Sobrepuny i, de baixada fins al collet del Faig; marques grogues fins a Coll de Plana; marques blanques i vermelles (GR 241) fins a la cal Patzi; marques blanques i grogues (PR-C 199) fins a la Nou.

  • Per organitzar-te

  • Cartografia: 5-Berga. 1:25.000 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Catllaràs - Picancel 1:25.000. Ed. Alpina

  • Recomanacions: En temporada hivernal en els punts més alts i obacs de la ruta hi podeu trobar neu o gel. Tingueu-ho en compte i en tot cas, porteu l’equipament adequat.

  • Més informació

  • Bibliografia: Relleu fotogràfic de les Mines del Berguedà de J. Oriola i R. Solé. Ed. Casòliva Inventari de Patrimoni: patrimonicultural.diba.cat

Documents i enllaços

Fes-te amic del Berguedà!

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

 

Horari d'atenció virtual:

de dilluns a divendres de 9 a 14h.

Tel. 93 824 77 00 / 654 125 696

E-mail: turisme@elbergueda.cat

RECONEIXEMENTS

  • logo-biosphere.png
  • Green-Destinations-Logo-FINAL-full-1-blanc.png

 

  • logo-agencia.png
  • logo-terra-futurs.png
  • logo-diba.png
  • logo-pirineus.png
  • nattur-blanc3.png
  • interreg-blanc.png

Segueix-nos

  • peu-twitter.png
  • peu-facebook.png
  • peu-youtube.png
  • peu-instagram.png