Logo Turisme del Berguedà

Itineraris i xarxa de camins

Volta per les Canals de Catllarí

L’any 1908, es va fer la primera sortida als Rasos de Peguera per provar un nou esport: l’esquí. Per donar servei a la creixent popularitat d’aquest esport, l’any 1933 es va construir el refugi dels Rasos de Peguera seguint l’arquitectura alpina de l’època. En aquells temps, els accessos eren molt més difícils que ara. En cotxe, només es podia arribar fins a Campllong i, a partir d’allà, s’havia de pujar a peu o amb mula. La carretera actual es va construir als anys 70, en el mateix moment en què es va fer l’estació d’esquí, destinada a un públic eminentment familiar. L’any 2004, fruit de la manca de neu i de les dificultats en trobar finançament per a la seva modernització, es va tancar l’estació. Actualment, a l’hivern, s’ofereixen diverses activitats de neu, especialment raquetes de neu.

La ruta que es proposa utilitza el refugi com a punt de partida per explorar una zona pràcticament desconeguda pel gran públic però més que interessant: les Canals de Catllarí.

Descripció:

La ruta s’inicia davant mateix del refugi, seguint la carretera cap amunt. Cal seguir les marques del PR-C 73. Només de començar creuareu la carretera on trobareu un sender que porta a la font de Calders; una font arranjada i un bon lloc per omplir les cantimplores abans de començar la ruta o per refer-se de l’esforç, al final. El vostre itinerari deixa la carretera uns metres més endavant i s’enfila en línia recta fins la creu del Cabrer - on hi ha les antigues instal·lacions d’esquí -, tallant els revolts de la carretera amb un fort pendent. Un cop a dalt, baixa primer per la pista forestal fins agafar un corriol enmig de prats i enfilant-se al turonet del Cap de la Serra. Aquí abandonareu les marques del PR que baixa a Peguera, per seguir les marques grogues de la xarxa de senders del Berguedà, que segueix un rastre a l’oest fins a retrobar la pista a la collada de Peguera. Aquest tram us obsequia amb unes impressionants vistes d’Ensija, es nota un canvi de paisatge; en comptes del bosc de pi negre, us trobeu amb un paisatge ondulat, amb restes d’antics camps de patates -avui prats- . És un bon lloc per trobar flors a la primavera i a l’estiu i bolets a la tardor.

La collada de Peguera és una de les portes d’entrada a les Canals de Catllarí on us dirigiu. Seguiu primer la pista forestal al sud-oest i deixeu-la al cap d’uns 300 m, pel camí de bosc a l’esquerra. Entre els pins i els faigs, encara queden uns quants avets, alguns de gran alçada. La ruta segueix baixant pel bosc, ara per antigues pistes, fins a creuar el torrent de Risclaire o rasa del Catllerí i pujar al Collet del Prat o del Pla. Just abans d’arribar al coll, un mur baix de forma quadrada i tapat d’herba constitueix una de les poques restes de la casa. Creueu els camps i emprendreu el descens per un camí sinuós i d’antiguitat indubtable que ha estat restaurat els últims temps. Entre els arbres podeu veure la Casa Grossa, on us dirigiu i des de la qual es domina tota aquesta vall.

La ruta creua el riu Tec. Aquí, al costat del riu i prop de la bauma del Cavaller, és un bon lloc per reposar, amb molta ombra a l’estiu i amb la remor de l’aigua del riu de fons. A les zones d’aigües tranquil·les, encara es poden veure tritons pirinencs caminant pel fons. A la bauma del Cavaller, un bonic camí que puja pels bosc us portarà fins la Casa Grossa. Una vegada davant de la casa, s’aprecia plenament la seva grandària, fruit de successives ampliacions.

Tota la vall és un enclavament del municipi de Montmajor. El seu origen es remunta a la compra de la finca a un noble per part d’un comerciant de Montmajor al segle XIV.  Va començar com una torre medieval -encara es pot veure a la part nord- que ara es troba integrada amb la resta de la casa. També hi ha un pou i la casa del masover, que es va construir quan l’amo se’n va anar. Les arcades que voregen la façana sud van ser un caprici del propietari, que el dugué a la ruïna. En l’època final de l’ocupació, després de la guerra civil, el masover va passar a viure a la casa principal, amb una brigada de peons que treballaven els camps i els boscos de la vall.

Des de la casa, l’itinerari torna a baixar al riu i puja pels prats fins a l’església romànica de Sant Martí de les Canals  (s. XI-XII) i la casa annexa, encara dempeus, anomenada l’Iglésia. És un altre bon indret per fer una pausa si us cal, abans d’emprendre la pujada cap a la Serra de Cal Jardí.

Per continuar, cal seguir per la pista fins la petit nucli de Cal Tany, ara tapada pels arbres i La Torre, de la qual encara es poden veure les ruïnes al costat d’un turonet que té restes d’un petit castell del qual la casa agafa el seu nom. El nucli també tenia una molina – les seves restes es troben a sota de la casa Grossa- i altres estructures més antigues, avui amagades pel bosc.

A mesura que aneu remuntant la vall i les vistes s’amplien veureu tota l’olla on es troba ubicada, i al darrere, la serra d’Ensija. Novament, és un bon lloc per la flora i les papallones a començaments d’estiu i els bolets a la tardor. Entreu en boscos de faigs i pins i les pistes i els camins ara són d’explotació forestal. Cal estar atent a les marques per no desviar-se. Després de superar un darrer repetjó, s’arriba al pla de la serra de Cal Jardí. Resseguiu el llom fins a la collada de la creu, on surt un corriol a la dreta que heu de seguir, és l’anomenat Camí dels Rulls. És un llarg camí de flanqueig  que després de les darreres pujades, ofereix un descans merescut ja que pràcticament no té pendent i a més passa per boscos que donen ombra. En canviar de vessant el camí s’obre veient la serra de Tossals i la vall de Lord. Finalment, el camí baixa a la collada de Comabona  on retrobareu les marques del PR C-73. Cal que el seguiu cap al nord ja fins al final de la ruta. Remuntareu primer la vall en una suau pujada i camí ample sota les arestes de les Llosanques fins a creuar el torrent de Comabona, on  el camí s’estreny i s’accentua la pujada -curta- fins a sortir a la carretera, pràcticament davant del refugi.

  • Fitxa tècnica

  • Número de ruta: 33

  • Població: Castellar del Riu

  • Tipus: Difícil

  • Zona: Rasos de Peguera

  • Punt d'inici: Xalet dels Rasos de Peguera

  • Punt de final: Xalet dels Rasos de Peguera

  • Distància (km): 17 Km.

  • Temps aproximat: 6 hores

  • Altitud màxima: 1893 m.

  • Desnivell acumulat: 975 m.

  • Senyalització: Blanc i Groc PRC-73 i Groc xarxa de senders del BerguedàMarques blanques i grogues (PR-C 73) del Refugi dels Rasos de Peguera fins el cap de la Serra; marques gorgues (Xarxa de Senders del Berguedà) fins la collada de Comabona; marques blanques i grogues (PR-C 73) fins al Refugi dels Rasos de Peguera.

  • Per organitzar-te

  • Cartografia: Mapa Alpìna Rasos de Peguera – Serra d’Ensija: 1:25.0005-Berga. 1:25.000 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Rasos de Peguera - Serra d’Ensija 1:25.000. Ed. Alpina

  • Més informació

  • Bibliografia: Inventari de Patrimoni: patrimonicultural.diba.cat

Documents i enllaços

Fes-te amic del Berguedà!

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

 

Horari d'atenció virtual:

de dilluns a divendres de 9 a 14h.

Tel. 93 824 77 00 / 654 125 696

E-mail: turisme@elbergueda.cat

RECONEIXEMENTS

  • logo-biosphere.png
  • Green-Destinations-Logo-FINAL-full-1-blanc.png

 

  • logo-agencia.png
  • logo-terra-futurs.png
  • logo-diba.png
  • logo-pirineus.png
  • nattur-blanc3.png
  • interreg-blanc.png

Segueix-nos

  • peu-twitter.png
  • peu-facebook.png
  • peu-youtube.png
  • peu-instagram.png