Refugi dels Rasos - Fran Peris i Maria Costa

 Hi havia camins que semblaven no acabar mai. Pistes perdudes al Mangystau, deserts de pedra al sud del Marroc, dunes a tocar d’Algèria, ports impossibles a l’Himàlaia i glaceres que apareixien de cop després d’hores de pujada. Pedalàvem carregats, lents, sovint sols, avançant metre a metre entre el vent, la pols i el silenci.

Al Zanskar i al Ladakh, cada revolt guanyat al Pensi La o al Kunzum La era una petita victòria contra l’altura i el cansament. Al Kazakhstan, els canyons de Tanbaly Sai i les planes infinites d’Ulanak feien sentir-nos diminuts dins d’un paisatge sense límits. Al Marroc, el contrast era brutal: de les palmeres verdes del Draa a les pistes trencades entre Tissint i Foum Zguid, on les pedres castigaven rodes i cos per igual.

I després hi havia els moments inesperats. Els graners i clais de fan de Maramureș, a la frontera amb Ucraïna, com una postal d’un altre temps. El far del Cabo Espichel, mirant l’Atlàntic des del final dels penya-segats. Els ramats tallant el pas enmig d’una pujada remota. Les nits de cansament absolut i els matins en què tot tornava a començar.

Viatjar així no era només arribar a llocs remots. Era aprendre a entrar dins del paisatge, sentir-ne el ritme i entendre que, sobre una bicicleta, el món es fa immens i proper alhora.

Autors: Fran Peris i Maria Costa

Municipi: Castellar del Riu 

Durada de l'exposició: Fins al 31 d'agost