A peu: Al Santuari de Queralt per les capelles

El santuari i la serra de Queralt ofereixen una immensa varietat d'atractius: meravelloses vistes, orografia escarpada, múltiples camins que recorren tant la cara nord com la cara sud, i edificis que recorden la seva vocació de lloc de peregrinació religiosa. Aquesta és una ruta curta per conèixer el santuari i les faldes de la muntanya on es troba situat. Les processons que pujaven des de Berga a Queralt eren un fet regular. Hi ha dos camins ben condicionats, un per la solana i l'altre per l'obaga, amb les seves capelles corresponents. Aquesta ruta puja per la solana.

 Descripció  

La ruta s’inicia a la Torre de les Hores, darrera el convent de Sant Francesc, on cal seguir les marques del PR-C 73 pel carrer de pujada. Ben aviat a mà dreta, veureu cal Corneta. Aquest edifici fou construït com a fàbrica tèxtil a finals del segle XIX sobre el solar d'un antic molí i va funcionar fins als anys 50. Ara és utilitzat com a habitatge.

Més endavant veureu la fàbrica del senyor Andreu Ros. Constitueix la part superior de la filera de cases (barri de Pinsania). Els seus inicis es remunten al 1821 (data d'escriptura de compra), però hi ha mencions de molins (molins del Boixader) que daten del segle XV. Es va utilitzar principalment per al filat i el cardat de cotó. Encara es percep l'activitat industrial en alguns dels baixos.

En arribar al número 16 del carrer, veureu una cara tallada a la pedra, era el signe utilitzat a finals del segle XIX i principis del XX per indicar la presència d'un prostíbul.

Just abans d'arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, a sota, al costat d'un tub que transporta el que queda de la riera després de les captacions d'aigua potable, veureu una estructura que sembla un reforç de la paret de la carretera. Són les restes de l’aqüeducte que portava l'aigua al molí de l'Alon que es trobava enfront, avui desaparegut i substituït per una casa.

Creueu la carretera i a l'altre costat es veu un descampat amb restes d'una edificació. És tot el que queda de cal Patata, una important fàbrica tèxtil que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l'existència d'una serradora de fusta abans de la construcció de la fàbrica.

Esteu ara al peu del castell de Sant Ferran, que teniu just a sobre a la dreta. Després de l'Oratori de Queralt - una peculiar capella ara d’ús particular amb porta de garatge i en estat força precari -, enfileu-vos pel corriol de l’esquerra fins a la urbanització de Fumanya. Començareu ja aquí a gaudir de bones panoràmiques que seran la tònica de bona part del camí. Es creua la urbanització i s'arriba ara a la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Cal creuar-la i començar a pujar pel costat de la masia de Fumanya, pel camí conegut com la drecera de Queralt, un camí que manté l’empedrat a trams. En la pujada trobareu el trencant de Sant Pere de Madrona, és l’ermita alçada davant vostre; continueu a l’esquerra direcció Queralt pel camí principal. Passareu per tres capelles, bons llocs per recuperar forces, arrecerar-se del sol i contemplar el paisatge: Sant Jacint, Sant Jaume i la Mare de Déu dels Dolors.

Una vegada a dalt de Queralt, us suggerim visitar l'església i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca dintre de la tradició – que té com a màxim exponent Montserrat - de troballes de figures de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de l'existència del santuari des del segle XIV però aquest edifici data del segle XVIII. Podeu comprovar perquè sovint se l’anomena  el "balcó de Catalunya", les vistes són excepcionals.

Seguiu el camí de ronda pel costat solell de l'esperó anomenat castell berguedà. Segons sembla aquí hi podria haver les restes del Castell Berguedà (s. XI i XII), així com posteriorment fortificacions carlines. Actualment només es veuen algunes acumulacions pètries, pendents d’una excavació que ajudi a treure’n l’entrellat.

Pel camí trobareu dos miradors que donen diverses perspectives de la serra i una llarga vista cap al sud. Per als més agosarats, passat el primer mirador, hi ha un camí fitat amb pedretes cap a la dreta que puja al cim del castell berguedà. Si hi arribeu, gaudireu d'un impressionant panorama de 360º. També es veuen restes d'obra que marquen l'emplaçament d'un canó durant les guerres carlines. Aquesta pujada no és aconsellable per a les persones que pateixen vertigen.

Un cop a la capella de Sant Joan, on coincideixen varis camins, cal seguir el corriol que baixa a l’esquerra senyalitzat amb marques gorgues de la xarxa de senders del Berguedà. La baixada es fa pel camí de la Garreta, que és el nom de la masia on s'arriba, al peu de la carretera de Sant Llorenç de Morunys. Un cop allà, sense creuar la carretera, la ruta senyalitzada continua cap a l'esquerra.

Pels que vulgueu allargar la ruta uns 45 minuts, hi ha la opció d’un petit desviament: continueu cap a la dreta en direcció al Portet, seguint també les marques grogues. Un corriol que transcorre majoritàriament pel costat del rec de la font Calenta, fet que li dóna un atractiu afegit per la frescor i el soroll de l'aigua en saltar cap avall. Un primer tram de desnivell suau on es creua cap al marge esquerra del torrent. Després d'un quart d'hora, el camí puja amb més pendent i més endavant quan es torna a creuar cap al marge dret, tot i que sembla que us n’allunyeu, ben aviat torneu a acostar-vos-hi. Just abans de creuar-lo de nou, veureu un camí cap a la dreta amb un petit cartell indicador que demana respecte. Seguiu aquest camí arran de la llera i pocs metres cap amunt es veu una cavitat a la roca des d'on surt aigua: la font Calenta. Si féu una foto de l'interior: segur que us sorprendrà! El seu nom es deu a la temperatura relativament més elevada amb què surt. A l'hivern, fins i tot desprèn vapor pel contrast de temperatures, i mai s'asseca. Retorneu a la ruta senyalitzada pel mateix camí per on heu vingut.

En el camí de retorn cap a Fumanya, pujareu pel Serrat de Fulleracs, arribats a dalt al planell, veureu que el camí que seguiu amb marques grogues, deixa un corriol a la dreta. Si el seguiu uns 3 minuts pel llom de la muntanya,  sortireu en un altre bon mirador natural, on s’hi troben uns forats circulars tallats a la terra, les restes de les torres d'artilleria que, juntament amb el castell, la torre de la Petita i la Serra de Noet, defensaven Berga durant les guerres carlines. La torre de la Petita en procés de restauració encara es pot veure alçada a la cresta esquerra del túnel de Berga.

Un cop a arribats a la masia de Fumanya ja només caldrà desfer el camí que heu fet de pujada per retornar a la plaça Sant Francesc.

• FITXA TÈCNICA

• Número de ruta: 13

• Població: Berga

• Tipus: Fàcil

• Zona: Serra de Queralt

• Punt d'inici: Torre de les Hores. Zona de Sant Francesc (Berga)

• Punt de final: Torre de les Hores. Zona de Sant Francesc (Berga)

• Distància (km): 7,5 Km.

• Temps aproximat: 3 h.

• Altitud màxima: 1216 m.

• Desnivell acumulat: 675 m.

• Senyalització: Marques blanques i vermelles (GR 179) i marques blanques i grogues (PR-C 73) de Berga a la capella de Sant Joan (passat Queralt); marques grogues de la xarxa de senders del Berguedà fins a la masia de Fumanya; marques blanques i vermelles (GR 179) i marques blanques i grogues (PR-C 73) fins a Berga.

• PER ORGANITZAR-TE

• Cartografia: 5-Berga. 1:25.000 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Rasos de Peguera - Serra d’Ensija 1:25.000. Ed. Alpina

• Recomanacions: Els temps són aproximats i tenen un caràcter orientatiu sense tenir en compte les aturades.

• Bibliografia: La riera de Metge en la industrialització de Berga de Francesc Espuña. Ed. Amalgama Inventari de Patrimoni: patrimonicultural.diba.cat