Els refranys, com tota la tradició oral, han estat sempre un bon vehicle per preservar antics costums i maneres de fer. També pel que fa als fogons. Per això, els cuiners i cuineres d’avui saben, per exemple, que «un bon blat de moro escairat ha de ser ben porquejat». O, dit d’una altra manera, que al plat s’ha d’acompanyar de força porc: morro, orella, cua, pernil, cansalada, sagí… El blat de moro escairat és un dels productes agrícoles més típics del Berguedà. S’hi va començar a conrear fa uns tres-cents anys, i encara avui és un dels ingredients bàsics de l’escudella que es fa en moltes cases particulars i restaurants. També s’utilitza en sopes, com a substitutiu de la pasta i l’arròs, i per fer saboroses amanides. El color blanc característic d’aquest cereal i el seu nom popular provenen del procés d’escairat en un molí, mitjançant el qual se li treu la pellofa. Es tracta, d’altra banda, d’una varietat única, que es preserva fent-ne cultius especials que en garanteixen la continuïtat.

I si blanc és aquest blat de moro, negre és el llegum que conforma un altre dels plats locals: els pèsols negres amb cansalada, una recepta senzilla, però d’allò més gustosa i aromàtica. Conreat gairebé en exclusiva a la comarca, i comercialitzat en magatzems de gra i botigues especialitzades, aquest llegum, també conegut com a pèsol de muntanya, adquireix el seu característic to marró fosc un cop assecat.

D’alçada són també les patates emmascarades, fetes amb un tubercle que es conrea a la zona de Gósol i Saldes, vora el Pedraforca, i que s’ennegreix, o s’emmascara, en barrejar-lo amb la sang cuita o la botifarra negra, els altres ingredients destacats del plat. 

Sense deixar encara els deliciosos tubercles que neixen a les terres altes, cal ressaltar la molt fina i apreciada patata de Peguera, o de l’Estatut, un nom força patriòtic que casa a la perfecció amb un element simbòlic del poble català que s’alça no gaire lluny: el Pi de les Tres Branques, a Castellar del Riu

Molt arrelada al Berguedà, talment com un arbre, o com els guarans catalans, hi ha una especialitat culinària feta a base de patata barrejada amb col i rostes de cansalada: el trinxat. Una dita popular de l’Alt Berguedà li atorga fins a tres noms diferents, depenent del poble on s’elabora: «Trumfus i col a Bagà, trinxat a la Pobla i cànem i llana a Castellar». I com que aquestes són terres de bolets, hi ha qui els incorpora al trinxat com a substitutiu de la col. No cal dir que el resultat és igualment exquisit.