La vessant nord del Massís del Catllaràs és un extens territori pràcticament deshabitat la major part de l’any, més enllà dels nuclis de les poblacions. Entre Sant Julià de Cerdanyola, Malanyeu, Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet s’estén un gran quadrat de 30 km2 sense pràcticament cap casa habitada de forma constant, tot l’any, tot i que sí que hi ha alguns establiments oberts durant els períodes de bonança (com Falgars). La ramaderia es limita als mesos d’estiu i difícilment hi ha feines de neteja i extracció de llenya en els durs hiverns al Catllaràs. Però a principis de segle hi havia hagut en aquesta zona diverses mines d’extracció de carbó (com a l’inici de la pista d’Ardericó i a les rodalies de la pista que puja de la Pobla a Falgars) amb nombrosos treballadors. També hi havia hagut alguns masos que vivien del camp (com Montclús, Ardericó, Arderiu o Vallfogona). En una època on la vida al Catllaràs era en unes condicions duríssimes es desenvolupava una intensa activitat diària, amb pagesos, ramaders, pastors i miners movent-se amunt i avall per la vessant nord del Catllaràs, res a veure amb el que actualment són les activitats turístiques a la zona.
Descripció
La ruta comença sortint de la zona esportiva, pujant per la pista asfaltada fins que assolint un petit collet a uns 200 metres, es tomba per una pista que puja cap a la dreta, deixant l’asfalt. Seguint sempre la pista principal, un quilòmetre més amunt, apareix una petita cruïlla de pistes, continuant la ruta pel camí que baixa a mà dreta, senyalitzat com l’Albiol. Passat un primer fons de torrent, el camí comença a enfilar-se fent alguna ziga-zaga (al principi) bo i deixant algun caminot per treure llenya a banda i banda (per un bonic bosc que alterna pins amb alguns faigs). Finalment assoleix un petit coll (Collada de les Bassotes), deixant de banda, uns 20 metres abans, a mà dreta, una pista ascendent cap al camí de Malanyeu i la Font de les Estoralles. Passat el coll en poc més de 500 metres la ruta s’entronca amb una pista que puja fortament, continuant l’ascensió de nou. A partir d’aquí, la ruta anirà ascendint pel camí principal fent giragonses fins que gairebé a 2 km assoleix una cruïlla de camins. A mà dreta, un petit camí entra cap al bosc cap a la Font de Fontanals. A l’esquerra, la pista planeja cap al Camp de l’ermità. Els paisatges són cada cop més bonics i a estones, els faigs van guanyat terreny als pins en un entorn que va tornant feréstec a cada pedalada. Però la ruta continua pel camí del mig, ascendint, de nou, fins a un nou trencall, 1,5 km més enllà. A l’esquerra la ruta puja de dret cap al Coll del Catllaràs, però per la dreta la ruta segueix un camí amb millors vistes. De fet, en un pronunciat gir a l’esquerra, uns 200 metres més enllà, hi ha unes vistes de la vall impressionants. Però encara cal pujar uns pocs metres més fins assolir la Collada de Sant Miquel. De fet la ruta no la travessa doncs gira cap a la pista de l’esquerra per un camí més planer però sempre enfangat. El petit pla que es travessa (Pla de la Clusa) durant uns 700 metres abans d’arribar al Coll de la Clusa era un espai habitual i protegit del Gall Fer tot i que recentment s’han realitzat unes enormes explotacions forestals modificant tot l’entorn. El camí que cal seguir és el que bo i planejant suaument va girant cap a l’esquerra fins assolir l’esmentat coll.
Cal girar a la dreta i 350 metres més enllà la ruta assoleix l’emblemàtic Roc del Catllaràs en una cruïlla de camins. El de mà dreta, a tocar del Roc, baixa cap a Sant Romà (força més dret). El camí que va recte té una porta per bestiar que delimita una zona protegida per cavalls (Fundació Miranda). La ruta, però, continua pel camí de l’esquerra que mig quilòmetre més enllà comença a baixar, després d’una petita ziga-zaga, molt, molt fortament cap al Coll de la Seba.
Les vistes des del Coll són espectaculars, amb el Pedraforca al fons, la Tossa d’Alp al davant... Però la ruta continua cap a la dreta baixant cap a un petit torrent i enfilant de nou per tal d’assolir un bonic prat (Prat Gespador) fins a una font al marge dret del camí. A l’esquerra, mig amagades i l’altra banda dels boscos i prats, hi ha mitja dotzena d’antigues mines avui tancades i tapades per a evitar accidents. Uns 700 metres més enllà de la font s’observa l’accés a un petit camí indicat com a Mirador del Roc de la Lluna. Val la pena pujar-hi –tot i que s’ha de fer a peu per un petit tram d’escales- per gaudir d’unes vistes espectaculars de la vessant nord del Berguedà.
De nou a sobre la bici, la ruta baixa uns 600 metres pel camí principal per trobar un trencant a mà dreta indicant Ardericó, per on cal seguir. Cal estar a l’aguait perquè de seguida es troba una entrada d’una mina a uns 10 o 15 metres a la dreta del camí, essent l’única que es troba a tocar de la ruta.
La ruta continua baixant passant la Casa Refugi d’Ardericó, sempre per la ruta principal, fins que després d’un revolt a mà esquerra, al fons del torrent, apareix un camí que s’enfila a la dreta i que cal descartar. Ben aviat la ruta entra a un bosquet de faigs preciós, amb una font al marge dret. És una zona molt obaga, amb força reguerots i de mal fer, però el paisatge és preciós fins que s’enfila lleugerament, assolint un petit collet. Es descarta el camí de l’esquerra per tombar cap a la Teuleria, una petita casa que apareix tot seguit al marge dret. Després d’alguns petits trams de pujada s’assoleix, finalment, la Collada de Montclús. A la dreta, s’observa un gran dipòsit d’aigua un centenar de metres més enllà i un camí que s’hi enfila, que cal descartar. 20 metres enllà apareix un altre camí que baixa també a mà dreta que es descarta (com el que apareix a mà esquerra, que mor als prats) doncs la ruta va en direcció a la casa seguint un petit marge de pedra. De seguida el camí es bifurca: el de l’esquerra puja de dret cap a Montclús de Dalt. La ruta segueix pel de l’esquerra cap a Montclús de baix.
L’indret és preciós, amb unes magnífiques vistes de les cases, les pastures, els boscos de l’entorn. Just al porxo del davant de Montclús de Baix cal estar a l’aguait d’un petit corriol que segueix unes marques que hi ha al terra. El sender baixa una mica, un parell de feixes, i va marxant cap a l’oest per anar a buscar un corriol que es fica per dins del bosc.
És un corriol preciós, un dels més bonics que hi ha al Catllaràs. Comença voltant i baixant entre boixedes i algunes alzines, però després entra en una espessa fageda, magnifica, en un primer tram de pujada però que ben aviat comença a baixar fent algunes ziga-zagues en un llit de fulles de faig en un increïble entorn.
El sender finalitza al fons del torrent, continuant riera avall per un petit camí que 250 metres després de travessar a l’altra banda assoleix una bifurcació. Cal seguir el camí de l’esquerra que s’enfila suaument entrant en unes petites feixes. Es descarta un camí a mà esquerra que mena cap a la casa de Serra Pigota (i unes mulleres que hi ha més amunt) per continuar pel camí de sobre que apareix a la propera bifurcació (el de sota fa via cap a una casa). Al fons s’aprecia la magnifica silueta del Castell de Lillet a sobre una gran roca. Tot just després de passar entre la casa i l’accés al castell, s’observa un bonic sender que provinent de l’esquerra baixa a mà dreta (indicat amb un pal senyalitzador). La ruta segueix aquest sender (atenció als filats!) que finalitza al peu de la Rotonda (esglesiola rodona) de Sant Miquel. Uns metres més avall la ruta assoleix un camí, al peu del Monestir de Santa Maria de Lillet.
Tot i que es té constància de l’església l’any 833, el monestir, que seguia l’ordre dels agustins, fou fundat l’any 1086, aconseguint una gran expansió durant els S. XI i XII doncs feia també funcions de parròquia de Lillet. Tanmateix la construcció de l’església dins del poble i els diversos terratrèmols dels anys 1420 i 1430 varen fer decaure fortament el seu poder extingint-se la seva comunitat a finals del S. XVI.
La ruta continua sense deixar mai la planera pista (preciosa, envoltada de plataners en alguns trams) en direcció La Pobla, a l’est fins que més d’un quilòmetre més enllà, la planera pista s’enllaça amb un camí que puja fortament des de La Pobla. Durant 5 km, cal seguir sempre pel camí principal que llevat un petit tram d’escassament 200 metres, no para mai de pujar, deixant a banda i petits camins oberts per treure llenya o per anar a alguna de les nombroses mines que hi ha disperses (de Montraveta, de l’Artiga de Capdevila,) i algunes fonts.
Passat 5 km apareix per sobre la pista que prové del Xalet del Catllaràs, que es descarta, assolint uns 600 metres enllà una petita plaça. La ruta segueix pel camí de la dreta que fa via cap a Falgars 1,6 km enllà.
Si hi ha temps, es recomanable pujar uns 200 per la pista asfaltada amunt per tal d’anar al Santuari de Falgars, on hi ha també un hostatgeria. Tant el Santuari com l’Hostatgeria són en un bonic indret, amb unes magnífiques vistes...
Tanmateix, la ruta continua pel caminet que s’enfila per darrere la font i de seguida enllaça amb una pista que segueix pujant suaument, per dins d’una obaga fageda. Seguint sempre la pista que puja més suaument bo i fent algunes giragonses per un preciós camí, 2,5 km més enllà de la font apareix un petit pla (de San Cristòfol) en el que la ruta fa un gir de 90º a la dreta, deixant de banda una pista que segueix recte dins del bosc (i que acaba morint en un petit senderola, arran d’un filat). Ben aviat, després d’una fortíssima pujada, s’assoleix una pista per la que continua la ruta de baixada. La pista baixa –en alguns moments molt fortament-, fent algunes llaçades, per un traçat molt divertit (atenció que hi ha alguns filats!) de fer en Btt, durant 2,5 km, fins assolir un petit pla, conegut com “Cap del Pla”. Al capdavall, és on finalitza “l’esplanada” on s’ubica Sant Julià de Cerdanyola.
La ruta continua a mà dreta, baixant per un camí tancat amb un filat bo fins que a poc més d’uns 100 metres la ruta gira a la dreta per un camí arran d’una petita construcció (la Quadra). El camí aviat esdevé corriol, un corriol un punt tècnic però molt divertit que es va enfilant fins a sortir a una petita pista en la que gira a l’esquerra i de seguida surt a un petit pla, de nou a l’esquerra.
La pista finalitza a l’asfalt. Cal recórrer uns 10 metres cap a la dreta per travessar la Collada de Subirana i trobar una pista que tomba cap a l’esquerra, tot just passada la collada. El camí comença baixant (atenció als filats) però passada una petita fanguera (font dels Banyadors) es comença a enfilar de nou (ja és la darrera pujada) fent alguna ziga-zaga. Passat el collet la ruta fa una llarga baixada llarguíssima, també molt divertida, amb unes excel·lents vistes de Sant Julià de Cerdanyola i el Pedraforca al fons...
La ruta entra al poble baixant pel primer carrer a mà dreta fins a assolir un carrer principal, al costat d’un petit parc infantil. Es gira a la dreta accedint a l’entrada del poble, tombant pel carrer principal que s’enfila cap a l’esquerra i que finalitza, ja fora del poble, de nou al Poliesportiu.
Número de ruta: 38
Població: Sant Julià de Cerdanyola
Tipus: Difícil
Punt d'inici: Davant la piscina municipal de Sant Julià de Cerdanyola
Punt de final: Davant la piscina municipal de Sant Julià de Cerdanyola
Distància (km): 49 Km
Temps aproximat: 6 h.
Altitud màxima: 1726 m.
Desnivell acumulat: 2061 m.
Senyalització: Ruta no senyalitzada
Cartografia: 46-Parc Natural del Cadí-Moixeró E. 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Catllaràs - Picancel 1:25.000. Ed. Alpina
Bibliografia: Inventari de Patrimoni: patrimonicultural.diba.cat Relleu fotogràfic de les Mines del Berguedà de J. Oriola i R. Solé. Ed. Casòliva
Fes-te amic del Berguedà!
OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ
Horari d'atenció al client:
de dilluns a divendres de 9 a 14h.
dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 18h.
diumenges i festius de 10 a 14h.
Tel. 654 125 696
E-mail: turisme@elbergueda.cat
Premsa